1 juliol 2003 / 6:00 am a l'hotel

Mentre la resta descansa una mica més jo surto a descobrir el pols de la ciutat al despertar-se. Apropant-me a la plaça de la catedral començo a veure cotxes de policia: berlines, furgons d'antidisturbis, ranxeres... els agents , en grups de 2, 3, 6, parlen relaxadament i els equips antidisturbis descansen als seients.
Seguint aquest rastre blaumarí i blanc arribo a la plaça, on la concentració creixent de gent, darrera de grans pancartes amb missatge, espera pacient; com la policia. No es veu tensió, i els crits de protesta no comencen fins que arriba la televisió, llavors les consignes esclaten:
-"No hay solución, solo corrupción"- entre d'altres.
Mentre observo les cares de la gent la llum del dia va creixent i faig la volta a la plaça, pensant a tornar i escriure una mica, mentre la ciutat s'acaba de despertar; i també els meus companys.

8:30
Tot surtint de l'hotel, la pastisseria "La Ideal"; en una catarsi que aviat ens semblarà frívola, un mercat del dolç i del pastís ens avoca a la luxuria llaminera.
Buscant un repòs per esmorzar és quan comencem a creuar la munió de gent guanyant-se la vida, oferint menjar la majoria, d'altres regals minúsculs, serveis d'imprenta, bijuteria. Preguntant a la gent obtenim diverses coses: respostes, sempre amables i sinceres, calidesa humana, propera; i bocinets de mèxic, per començar a fer-lo nostre. Sembla que tot sigui en esència, mèxic. Tots els cartells fan referència a la condició de mexicà, exhibit amb orgull.
Finalment entrem a "Los Caporales", d'ambient terrassenc i cambrera tímida i refrescant; servits amb delicadesa, parlem de casa nostra, una mica, i del temps. No és conversa superflua, perque no importa el tema sinó la intenció, i on hi ha caliu les paraules s'encenen soles.

Volem visitar la catedral però el Cristòbal, sempre atent, ens descobreix la casa cultural espanyola; edifici nou amb tecnologia i equipaments avançats. Dins participem en "l'art viu" (Laura dixit) de menjar xocolata i ajudem l'autor en la seva obra (si en voleu saber més pregunteu!)...

La catedral és un oceà per la vista, majestuosa i torçada en onades, on la vista creu fallida la funció i els peus troben pendents entre les columnes. Presidida per un pèndol oscil.lant, irregular com l'home que el penja.
Rafael fa vuit anys que és campaner i agraeix que del grup de vint persones, nosaltres l'escoltem un xic més. Rodejat de tones de so que ell expandeix amb orgull, ens ensenya l'escala el.líptica que ell sol pot fer servir per portar les notes del metall a la dormida mèxic.
Caminant pel sostre vermell de la catedral podem contrastar el mèxic colonial i el metall dels gratacels llunyans, tot creient-nos Quasimodo.

Comprovem on està l'estació de bus, retirem els bitllets i tot seguit ens dirigim al bosc de Chapultepec: un mar d'arbres, colors, gent, menjar, futileses (només per nosaltres), fauna (en forma de simpàtics esquirols) i crits de reclam ("sopas i papas!", "5 tacos, 10 pesos"!, etc); passem pel costat del zoo, on una munió de nens amb pares al darrera fan cua amb cara il.lusionada. Ens dirigim al museu d'arqueologia, una construcció imponent, quatre edificis disposats en un rectangle i dedicats als origens de l'home i les cultures mexicanes (mayes, mexicas, oaxacas, etc.). El cansanci no ens deixa disfrutar-lo com es mereix, ens escapem en grups de dos per menjar alguna cosa...
L'olor de menjar és a tot arreu, les parades són una constant i tots tornen el somriure mentre ofereixen tacos, burritos, sincronizadas, chiles...

16:00
Queda poc temps, el just per tornar al Zócalo i a "El popular" i menjar de gust abans d'anar a buscar les maletes: tamales d'oaxaca per la Laura (se'n moria de ganes), sopa azteca, ous divorciats... tot deliciós!

18:00
Corrents a per les maletes i comença el suplici; cansats i carregats iniciem la carrera pel metro i en una estació ens separem de la Laura i l'Anamari; el que en un principi sembla segregació masclista es torna anècdota al comprovar que separen a les dones per evitar que les torteen aprofitant la massa de gent apretada i fogosa (és a dir, que les magregin!)
Rient després de l'experiència arribem al terminal d'autocars i esperem que arribi l'hora de començar un viatge de 20 hores creuant mèxic cap el sud. Fins a Chiapes.

21:oo aprox.
La nit passarà dormint a estones llargues, només destacar la breu copsada nocturna a l'altiplà on descansa Mèxic D.F.; una visió de punts de llum que sembla infinita a banda i banda...