2 juliol 2003 / 6:00 am camí de Chiapes
Parem a esmorzar i ja comprovem canvis en el paisatge: garces de cua llarga i crit elaborat ens donen el bon dia!
Mentre la Laura s'emplata una tacos i un tamale, la resta només som capaços de pastes i iogurts.

Continuem viatgei fins a Tutxla es fa un pel llarg, excepte per la bellesa del paisatge. Tutxla és calorós i apretat de gent; des d'aquí ens enfilem sense parar per una carretera sinuosa i la nostra sorpresa davant del paisatge és comparable al meu mareig... Sant Cristòbal a la vista!!
Les primeres hores no són gaire inspirades (el mareig em porta encongit) però intento participar de l'emoció del moment. En dos taxis ens dirigim a la unió Majomut i allí ens reben calorosament; Fernando i Walter ens parlen de les activitats del mes i tots quedem estorats del grau d'organització (ho tenen tot calculat al milímetre).
Al principi semblen un pel distants (sobretot Walter) però tindran temps per demostrar que estem equivocats.
Per començar, les primeres nits les passarem a l'hostal Virginia, on ens porten en dos vehicles. Quedem a les 18:00 amb els nostres anfitrions per fer una volta per Sant Cristòbal (S.C.) i aprofitem el parell d'hores que ens queden per dutxar-nos (a mi encara em dura el mareig) i fer un mos.

Els carrers de S.C. són un arc iris continu on cada casa et sorpren amb un color diferent i inspirat. La gent no ho és menys, tant per dintre com per fora.
Fem un dinar-sopar a un restaurant senzill i casolà aprop de l'hostal i arribem poc abans que aribin el Fernando i el Walter.

Les pròximes dues hores són una maravella tant per la coneixença de la ciutat com de les dues persones que ens acompanyen. L'aparent timidesa de Walter desapareix i trobem un home afable i amb l'aroma d'una gran riquesa interior. Fernando és atent i mai perd el somriure. Segur que ens coneixerem molt més i neixerà una bona amistat.

La ruta comença quan la llum comença a minvar, però això no frena els nostres acompanyants:
Virgen de Guadalupe al capdemunt de l'escalinata orientada al ponent. Santo Domingo escenari de l'insurrecció indígena i colindant amb els barris on aquests s'han establert, rodejada de parades pintoresques i dones acolorides venent artesania, llaminadures, etc. Sant Cristòbal, encarat amb Guadalupe cap el llevant, escenari de les millors ofrenes, centre de les festes populars. Santa Mercedes, envoltada aquesta nit d'una bella dansa de llum (al cim del turó de Sant Cristòbal ens hem començat a meravellar primer de la posta i segon de la tempesta elèctrica que s'acosta per ponent i que dibuixa esteles fantàstiques sense descans, acompanyant-nos una bona estona). Finalment el Zócalo, amb la Municipalidad i una munió de gent a la fresca, platicant, rient, descansant, venent i comprant, etc.

Agraïts per totes les atencions ens despedim dels dos nous amics, no sense abans encaminar-nos a l'Emiliano's i desitjar-nos bona nit. Al restaurant disfrutem d'un sopar deliciós i d'uns postres no menys deliciosos: el pay de llimona (una merenga amb crema sobre pasta de full) i la melcoza (batut de llet, vainilla i d'altres ingredients per descobrir). I acompanyats de música en directe!
Cansats però contents ens dirigim a l'hotel per descansar fins el dia següent.